2018 – Somiant, pensant, imaginant Teià
Somiar el meu poble, somiar el meu país. Somiar l’incert demà d’aquet minúscul indret d’un petit sistema solar, d’una grandiosa galàxia d’un inabastable univers.
Somiar, visualitzar el poble, més enllà d’una zona geogràfica, d’un paisatge, d’un urbanisme. Més enllà de la zona de confort de les cases tancades, suposadament segures.
Somiar el poble, el comú, zona social, col·lectivitat.
Transitant la terra. Nomes transitant. Jo desaparec, la terra restarà.
Carrer.
A la intempèrie, als afores de casa, als meus afores, als teus afores. El barri obert, per sortir , per transitar, per sentir. Acollir.
Carrer. Transitar per construir el subjecte col·lectiu. Del jo i el tu a un nosaltres, enxarxat, cooperatiu, empoderat.
Del jo i el tu a un nosaltres, reivindicatiu, creatiu, inclusiu, rebel.
Somiant, imaginant, també recuperant i rememoritzant per tal de construir un futur fonamentat en l’ara i l’aquí. Amb llibertat. Rememoritzar, recuperar, resistir i persistir, per tal de crear, imaginar i construir sense autocensures, enderrocant murs, esborrant fronteres.
La utopia, l’horitzó al que mai s’acaba d’arribar però cap al que val la pena de caminar. La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar. Eduardo Galeano
Somiant, imaginant, Omnia sunt communia. Tot es comú. O no?
Mima Sant i Granados, juliol del 2018
__________________________