1997 – Sèrie Rilke
| “VIVINT AMB RILKE”
Exposició de ROSA CORTÉS i MIMA SANT Va tenir lloc del 17 de juny al 29 de juny de 1997 a la |
|
| La lectura de Rilke requereix aturar el nostre pensament, la nostra percepció i endinsar-nos en el nostre jo més pregón. Entrar sense por a la nostra fosca, transitar per les ombres per emergir finalment a la llum. És un camí no pas fàcil, lent i plè de plasticitat, un camí que com a pintora fa temps volia empendre. El treball ja era dins de les capses del meu temps, només calia el coratge d’obrir-les, per company la paraula del poeta, com a instruments les meves eines: plafons, olis, pigments, papers, espàtules i pinzells. És el trànsit d’obrir finestres de llum des de l’interior de la fosca. Sortir des de la llum atordidora a la nit serena.
El repte el vam assumir fa un any dues persones, la bona amiga i excelent pintora Rosa Cortés i jo. Així neix i comença aquest any amb Rilke i aquesta exposició és el fruit del nostre treball. Un any vivint i pintant amb la música i la paraula dels Sonets d’Orfeu de Rilke. Mima Sant, 1997. |
|
D’una de les seves exposicions ( Vivint amb Rilke” 1997) la Montserrat Castillo va dir:
“Mima Sant demostra una maduresa artística que li ha permès, mercès a la lectura que ha sabut fer de Rilke, trencar amb aquell estil que li era propi, i fer un salt en el buit amb uns resultats fascinants. Ha deixat enrera períodes de foscor, de domini del negre, daurat i del violeta, de la duresa dels muntatges metàl·lics, de la línia sinuosa que construïa formes, per endinsar-se en l’abstracció, en la indagació de nous mitjans i materials, en la pèrdua de protagonisme de la “pintura pintura” i un construir una obra captivada per la qualitat de les textures que inventa i afegeix en profusió. Grata, estripa, pinta la fusta -matèria vivent que sorgeix de la natura- , li fa veladures, la tenyeix, la mostra i l’amaga, en un univers de calidesa de colors, de confluències matèriques, de formes referents a un món primigeni, mític, inicial. El viatge de Mima Sant envers el vers de Rilke, ha confluït amb el seu viatge a l’Àfrica, i ambdós han estat iniciàtics, un pouar les profunditats -com Orfeu- on ha trobat un saber que expressa plàsticament, i que transmet. Un món dins móns, i una confluència de formes que se suporposen o que s’atansen… “
Montserrat Castillo, 1997
