2008 – Nadala

“Per tant no tingueu por d’ells…”
Mateu 10, 26-28

 Era a dins i li digueren:
Compta!, no obris la porta,
la por ronda i és a fora.
La porta romangué tancada
boca closa i segellada,
innocència mal guardada.

Curiós, l’esguard infantil
va mirar per la finestra;
la por corria descalça i
esquitxava en els tolls d’aigua.
Tenia les cames primes
i la cara emmascarada.

Cada dia, la finestra
li anà mostrant un nou rostre,
la por pot tenir tantes cares!…
Esguards vuits, mirades calmes.
Les mans que les acompanyen
parlen sens dir una paraula.

Ulls cansats, plens de tristor
o irats tacats de rancúnia.
Innocents, enjogassats,
o expectants en l’esperança.
Rostres ressecs pel dolor
i mirades d’enyorança.

Va trobar cares amb por
mirades de malfiança.
La petita por que reia
li va allargar la maneta:
Ets la por, no vols sortir?
Ets la por, per que no entres?.

                     Mima Sant, Nadal 2008

 Malgrat tot no tinguem por i servem l’esperança
Jordi i Mima